dilluns, 22 d’agost de 2016

Eslovènia en petit comité

Encara que al 2004 va entrar a formar part de la Unió Europea i el 2007 van agafar l’euro com a moneda, Eslovènia, manté la seva forma de viure, tenint una gent molt hospitalària i molt natural, que segueix les seves llegendes i tradicions.

Un grup com si fos una família. 
Ja hem tornat d’aquest petit país, situat al centre d’Europa, amb una extensió d’una mica més de 20 mil quilometres quadrats dels quals el 60% són boscos i una població de 2 milions. 

Ens vam trobar amb Maia la nostra guia acompanyant i Urska, la conductora del mini bus.

Ljubljana, és la capital del país. No és gaire gran, els seus punts de visita estan molt junts... Castell, els 3 ponts, el pont dels cadenats, el pont del Drac (símbol de la ciutat), la Catedral, l’església de l’Anunciació, els edificis barrocs, el mercat, gran Parc Tívoli...

Llegendes i Tradicions Eslovenes.
Al vespre vam fer un volt per veure l’ambient que tenen les terrasses a les dues vores del riu on la gent estava sopant o prenent algun beguda, parlant per ells, sense crits, ni sorolls...

En el Castell, veiem unes llibreries a sota dels arbres i a la seva ombra, la gent asseguda a sobra de gandules o a la herba, llegint o escoltant cançons suaus. També a la ermita Sant Jordi, on veiem representada la llegenda en un fresc amb Sant Jordi com mata al Drac.


Vam visitar les Coves dePostojna, són com altres que hem pogut visitar: amb les seves estalactites i estalagmites, però el que l’hi dona la fama per figurar en el llistat de Patrimoni de la Humanitat... són els 21 quilometres de galeries i que per arribar a la zona més important situat a 3700 metres, es fa amb un trenet.  


Castell de Predjama
Dins d’aquestes coves, es troben uns amfibis anomenats Olms, que estan adaptats a la foscor de les cavernes. D’aparença una petita serp d’uns 30 cm de longitud, amb un tronc cilíndric de color blanquinós, amb unes extremitats petites i poc desenvolupades. Respira a traves de brànquies vermelles i amb ulls no funcionals.

Desprès vam anar a veure el Castell Medieval de Predjama, construït dins de la boca d'una cova  en una ubicació espectacular, davant d'un precipici de 123 metres.  Aquí expliquen la llegenda de l’Erasme de Predjama, més o menys un altre Robin Hood, però a la eslovena.

L’endemà vam anar a veure les pastures més grans d’Europa, es tracta de Velika Planina. Vam agafar un telecabina i continuar amb un telecadira. L’excursió es tracta de caminar per la muntanya veient les vaques per arribar a un poble de pastors, amb les seves típiques cases. Vam visitar una casa museu i tastar el bon formatge fets per ells.

 

 Al començar a sortir la boira, vam tornar al telecadira i ens vam dirigir a Kamnik, bonica ciutat amb les cases d’una sola planta. Vam tenir la sort de poder assistir a la festa local.

Pletna
Al dia següent, vam anar al llac de Bled, un paratge increïble format per les muntanyes, i dominat per un castell. Dins del llac es troba una illa, on la llegenda comenta que els habitants adoraven a la deessa de l’amor i la fertilitat, Ziva.  En aquesta illa es troba l’església de Maria Assumpció, que va ser un important centre de peregrinació a l’edat mitjana. Per arribar vam agafar les ”pletnes”, barquetes típiques eslovenes on el barquer va remant.  

A la tornada el remer ens deixa a peus del Palau de Tito, ara convertit en un luxós hotel. Continuem el itinerari anant al Castell, situat sobre una roca, des d’on es té una magnifica panoràmica del llac amb les barquetes que van a la illa.



Un cop a dins, un monjo ens ensenya a embotellar el vi, posar el suro, lacrar-ho i previ pagament dona un certificat de garantia... Al costat hi ha un taller de forja i al pis de sota es troba una reconstrucció de la Impremta de Guttemberg, on veiem el seu funcionament i es pot gravar el nom i adquirir-ho com a record.

Desprès de dinar, continuem cap al Parc Nacional de Triglav, situat als Alps Julians. El parc porta el nom del cim més alt d'Eslovènia, 2864 metres, i símbol nacional.  Vam arribar al llac glacial Bohinj el més gran a Eslovènia. Degut a la tempesta, només ens vam poder mullar-nos els peus.

L’endemà vam tornar al Alps Julians del Parc Nacional de Triglav, però al centre més important d’esports d’hivern Kranjska Gora. Fem una parada al seu llac, per estirar les cames abans d’agafar l’estreta i serpentejant  carretera, que arriba al Pas de Vrsic. En mig cami, es troba una capella de fusta, feta pels presoners de guerra russos durant la Primera Guerra Mundial, commemorant els seus companys morts en un allau. Finalment arribem al Pas de Vrsic amb una altitud de 1620 metres amb una magnifica panoràmica.

Seguim la carretera que ens durà cap a Bovec, passant a vora del Riu Soca, de 136 km de llarg que descendeix cap al mar Adriàtic. A mig cami, fem una parada a un pont de fusta per gaudir de l’impressionant pas del riu, amb el seu color verd-blau típic a través d’una gola estreta.




A l’arribar a Bovec, dinem. Desprès visitem una casa d’un formatger, on comprem el formatges de les seves 300 ovelles. Seguim camí i arribem a la ciutat de Kobarid, zona fronterera de la Primera Guerra Mundial, on es barallaven, patien i morien homes de diferents nacions i part del grup vam visitar el Museu de la seva Batalla.

El dia següent, vam anar a la Península d’Istria Eslovena, parant a Koper, la ciutat més important de la costa. Caminarem pels seus carrers i veurem construccions romàniques, gòtiques renaixentistes i barroques. La bonica plaça de Tito amb la Catedral, la Lògia i el Palau de Praet.

Piran 
Seguim fins a Piran amb la seva muralla, és el monument cultural urbà millor conservat de la Istria Eslovena. Els més valents van fer un bany a l’Adriàtic.

Després del dinar, vam anar a les Salines de Secovlje, per veure el procés de fabricació de sal, que es desenvolupa de manera tradicional, amb 700 anys d'antiguitat. Ens ensenyen com separen el fang de l’aigua salada,  per tal que la sal sigui blanca. Per no trencar la base, les sabates que porten i com recullen la flor de la sal i desprès com les posen a una vagoneta. És molt curiós.


Claudi
Viatges Fent Camí

dijous, 4 d’agost de 2016

Catalunya Nord



Amb motiu del Aplec Internacional d'enguany, hem fet una escapada per la Catalunya del Nord, acompanyats de la molt professional i simpàtica Nati.

Capital del Rosselló i de la Catalunya Nord. 

Entrada al Palau dels Reis de Mallorca
Nati ens va portar a veure el centre de Perpinyà, donant-nos unes magnifiques explicacions de l’Ajuntament, de la Catedral, del Castillet  i vam voltar pels nets carrerons del nucli antic de la ciutat.

L’endemà vam anar a veure el Palau dels Reis de Mallorca, perfectament renovat i que mereix la seva visita, escoltant la història del rei Jaume II de Mallorca, fill de Jaume I. Vam veure totes les dependències i  va entonar una cançó a la capella de la reina, amb una sonoritat increïble... fantàstic. 


La ciutat fortificada més completa d’Europa.

Entrada a la Cité
Des del temps dels celtes 300 a JC, aquesta fortalesa ha passat per mans dels visigots, dels francs, dels càtars i es va convertir en la ciutadella reial,  fins al 1659 amb el tractat dels Pirineus que amb la retirada de la frontera francoespanyola anava conduint al seu abandonament.

A mitjans del segle XVIII quan ja era un barri miserable,  un arquitecte va reconstruir-la i en 1997 va ser declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

Excepcional conjunt monumental. 

De tornada vam fer una parada per veure l’ interessant nucli antic. Vam caminar a vora del canal veient les barques que naveguen pel canal du Midi i arribem a la Plaça de l’Ajuntament, on trobem la Catedral amb el seu gran orgue, el Palau Vell d’època romana, la torre de St. Marçal, amb un arc que connecta amb la torre de Magdalena. El gòtic Palau Nou que es troba darrere de l’Ajuntament, la torre de Gil Aicelin, amb una altura de 40 metres i edificada sobre les restes de la muralla romana.

El quart dia, vam sortir cap a un dels centres espirituals i culturals més importants de Catalunya en temps feudals. 

Situat  a peu del Canigó, aquest monestir fundat per Protasi i  amb els abats Garí i Oliba formen el monument més interessant del romànic inicial. 
Claustre del Monestir de Sant Miquel de Cuixà

L’abadia es beneficiava de la protecció dels comtes de Cerdanya i Conflent, territori que estava sota el domini de la família de Guifré el Pilós, comte de Barcelona, el 870. Desprès l’abat Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà, bisbe de Vic i fundador de Montserrat, va ser qui aportés més canvis monumentals.

L'existència d'un escriptori, bressol de la historiografia catalana, dóna testimoni de l'alt nivell cultural assolit pel monestir d'aquella època. Van ser redactats uns annals a partir del 985 a Ripoll.

La riquesa del monestir va tenir lloc a la primera meitat del segle XII, quan es va construir un imponent claustre de marbre rosat, per l'abat Gregori. A la segona meitat del segle, començà un període de decadència espiritual i material només compensat, en part, durant el govern de l'abat Gausbert de Castellnou, que restablí el bon ordre a Cuixà i va obtenir privilegis de Jaume I.

Vilafranca de Conflent 
Un dels pobles més bonics de França.

Va ser fundada pel  Compte de Cerdanya, desprès va anar passant pel Comptat de Barcelona, pel Regne de Mallorca, per la Corona d’Aragó, i degut al Tractat dels Pirineus a França.  L'enginyer militar Vauban va fortificar la ciutat amb elements defensius que formen part de atractiu turístic. No obstant apareix la Conspiració de Vilafranca per reunificar el municipi a Catalunya. Els rebels assaltaren la vila i la guarnició francesa va ser massacrada. Els francesos van reaccionar ràpidament i van recuperar la vila. Es va construir una nova fortificació al Mont Belloc, el castell de Libèria,  connectat amb la ciutat mitjançant una escala subterrània de 734 esglaons.  A partir del 2008 és declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

El darrer dia vem anar a les rodalies de Perpinyà, concretament a un dels episodis més tristos de la guerra civil espanyola. 



Institució humanitària suïssa dedicada a ajudar mares exiliades. 

Amb la caiguda de l'últim reducte republicà: Barcelona, va haver mig milió de refugiats que volien passar a França i que degut a la pressió de l'opinió internacional, finalment el govern francès, va autoritzar l'entrada dels refugiats.  Aquest, impotent davant de la situació, va decidir situar els exiliats a les platges d'Argelers, envoltats amb filferro punxant i custodiats per tropes colonials. La situació es va tornar caòtica, doncs les males condicions dels camps, van fer que la supervivència fos dificilíssima i més pels nadons que pràcticament eren nul·les i un gran perill per a les mares. 

Elisabeth Eidenbenz de 24 anys, voluntària d’una associació humanitària suïssa, es va dedicar a buscar i recollir les embarassades dels camps d'internament francesos. Va gestionar i negociar amb les autoritats franceses els permisos necessaris per l'actuació del personal de la maternitat als camps.  


Va aconseguir ubicar la maternitat en un palauet de tres pisos semi abandonat als afores d'Elna, fent una restauració que l’associació va aportar. Disposava de 50 llits, distribuïts en habitacions de 4 o 8 llits. La sala de naixements tenia un llit, una taula, un lavabo i un armari per als estris de la llevadora. Utilitzava els subministraments de la Creu Roja Internacional. 

Totes les activitats les duien a terme voluntàries i refugiades dels camps. Atenien aproximadament 20 parts mensuals de mitjana. A l’esclat de la 2ª Guerra Mundial, acollien també a mares jueves que escapaven dels nazis. La Gestapo inspeccionava freqüentment la maternitat i finalment l’exèrcit alemany va tancar-la. En total van néixer 597 nadons.  

L'edifici va estar abandonat fins que als anys 90 va ser adquirit per un artesà. Allà va conèixer casualment a un noi d'ascendència jueva, que era un dels nens que havia viscut a la maternitat, i li va explicar la història del lloc. Junts van decidir buscar a Elisabeth Eidenbenz i fer sortir a la llum aquesta història. El 2004, l'ajuntament adquireix la maternitat per conservar la seva història.

I desprès  vem anar al petit port català ubicat en una badia entre les aigües cristal·lines del Mediterrani i les roques dels Pirineus, lloc que ha inspirat als artistes de la talla Picasso, Matisse entre d'altres...

Veure el castell reial, caminar pels laberíntics carrerons de El Moré: Antic barri de pescadors i mariners i dinar en un restaurant veient el mar... i per finalitzar visita a la tomba de Machado.