Amb motiu del Aplec Internacional d'enguany, hem fet una escapada per la Catalunya del Nord, acompanyats de la molt professional i simpàtica Nati.
Capital
del Rosselló i de la Catalunya Nord.
 |
| Entrada al Palau dels Reis de Mallorca |
Nati
ens va portar a veure el centre de Perpinyà, donant-nos unes magnifiques
explicacions de l’Ajuntament, de la Catedral, del Castillet i vam voltar pels nets carrerons del nucli
antic de la ciutat.
L’endemà
vam anar a veure el Palau dels Reis de Mallorca, perfectament renovat i que
mereix la seva visita, escoltant la història del rei Jaume II de Mallorca, fill
de Jaume I. Vam veure totes les dependències i va entonar una cançó a la capella de la reina,
amb una sonoritat increïble... fantàstic.
La
ciutat fortificada més completa d’Europa.
 |
| Entrada a la Cité |
Des del
temps dels celtes 300 a JC, aquesta fortalesa ha passat per mans dels visigots,
dels francs, dels càtars i es va convertir en la ciutadella reial, fins al 1659 amb el tractat dels Pirineus que
amb la retirada de la frontera francoespanyola anava conduint al seu
abandonament.
A
mitjans del segle XVIII quan ja era un barri miserable, un arquitecte va reconstruir-la i en 1997 va
ser declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Excepcional
conjunt monumental.
De
tornada vam fer una parada per veure l’ interessant nucli antic. Vam caminar a
vora del canal veient les barques que naveguen pel canal du Midi i arribem a la
Plaça de l’Ajuntament, on trobem la Catedral amb el seu gran orgue, el Palau
Vell d’època romana, la torre de St. Marçal, amb un arc que connecta amb la
torre de Magdalena. El gòtic Palau Nou que es troba darrere de l’Ajuntament, la
torre de Gil Aicelin, amb una altura de 40 metres i edificada sobre les restes
de la muralla romana.
El quart dia, vam sortir cap a un
dels centres espirituals i culturals més importants de Catalunya en temps
feudals.
Situat
a peu del Canigó, aquest monestir fundat
per Protasi i amb els abats Garí i Oliba
formen el monument més interessant del romànic inicial.
 |
| Claustre del Monestir de Sant Miquel de Cuixà |
L’abadia
es beneficiava de la protecció dels comtes de Cerdanya i Conflent, territori
que estava sota el domini de la família de Guifré el Pilós, comte de Barcelona,
el 870. Desprès l’abat Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà, bisbe de Vic i fundador
de Montserrat, va ser qui aportés més canvis monumentals.
L'existència
d'un escriptori, bressol de la historiografia catalana, dóna testimoni de l'alt
nivell cultural assolit pel monestir d'aquella època. Van ser redactats uns
annals a partir del 985 a Ripoll.
La riquesa
del monestir va tenir lloc a la primera meitat del segle XII, quan es va
construir un imponent claustre de marbre rosat, per l'abat Gregori. A la segona
meitat del segle, començà un període de decadència espiritual i material només
compensat, en part, durant el govern de l'abat Gausbert de Castellnou, que
restablí el bon ordre a Cuixà i va obtenir privilegis de Jaume I.
Un
dels pobles més bonics de França.
Va ser
fundada pel Compte de Cerdanya, desprès
va anar passant pel Comptat de Barcelona, pel Regne de Mallorca, per la Corona
d’Aragó, i degut al Tractat dels Pirineus a França. L'enginyer militar Vauban va fortificar la
ciutat amb elements defensius que formen part de atractiu turístic. No obstant apareix
la Conspiració de Vilafranca per reunificar el municipi a Catalunya. Els rebels
assaltaren la vila i la guarnició francesa va ser massacrada. Els francesos van
reaccionar ràpidament i van recuperar la vila. Es va construir una nova
fortificació al Mont Belloc, el castell de Libèria, connectat amb la ciutat mitjançant una escala
subterrània de 734 esglaons. A partir del
2008 és declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El darrer dia vem anar a les rodalies de Perpinyà, concretament a un dels episodis més tristos de la guerra civil espanyola.
Institució
humanitària suïssa dedicada a ajudar mares exiliades.
Amb la
caiguda de l'últim reducte republicà: Barcelona, va haver mig milió de refugiats
que volien passar a França i que degut a la pressió de l'opinió internacional, finalment
el govern francès, va autoritzar l'entrada dels refugiats. Aquest, impotent davant de la situació, va
decidir situar els exiliats a les platges d'Argelers, envoltats amb filferro
punxant i custodiats per tropes colonials. La situació es va tornar caòtica, doncs
les males condicions dels camps, van fer que la supervivència fos dificilíssima i més
pels nadons que pràcticament eren nul·les i un gran perill per a les mares.
Elisabeth Eidenbenz de 24 anys, voluntària d’una associació humanitària suïssa, es va
dedicar a buscar i recollir les embarassades dels camps d'internament francesos.
Va gestionar i negociar amb les autoritats franceses els permisos necessaris per
l'actuació del personal de la maternitat als camps.
Va aconseguir ubicar la maternitat en un palauet de tres pisos semi abandonat als afores d'Elna, fent una restauració que l’associació va aportar. Disposava de 50 llits, distribuïts en habitacions de 4 o 8 llits. La sala de naixements tenia un llit, una taula, un lavabo i un armari per als estris de la llevadora. Utilitzava els subministraments de la Creu Roja Internacional.
Totes
les activitats les duien a terme voluntàries i refugiades dels camps. Atenien
aproximadament 20 parts mensuals de mitjana. A l’esclat de la 2ª Guerra
Mundial, acollien també a mares jueves que escapaven dels nazis. La Gestapo
inspeccionava freqüentment la maternitat i finalment l’exèrcit alemany va
tancar-la. En total van néixer 597 nadons.
L'edifici va estar abandonat fins que als anys 90 va ser adquirit per un artesà. Allà va conèixer casualment a un noi d'ascendència jueva, que era un dels nens que havia viscut a la maternitat, i li va explicar la història del lloc. Junts van decidir buscar a Elisabeth Eidenbenz i fer sortir a la llum aquesta història. El 2004, l'ajuntament adquireix la maternitat per conservar la seva història.
L'edifici va estar abandonat fins que als anys 90 va ser adquirit per un artesà. Allà va conèixer casualment a un noi d'ascendència jueva, que era un dels nens que havia viscut a la maternitat, i li va explicar la història del lloc. Junts van decidir buscar a Elisabeth Eidenbenz i fer sortir a la llum aquesta història. El 2004, l'ajuntament adquireix la maternitat per conservar la seva història.
I desprès vem anar al petit port català ubicat en una badia entre les aigües cristal·lines del Mediterrani i les roques dels Pirineus, lloc que ha inspirat als artistes de la talla Picasso, Matisse entre d'altres...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada